#1
La creació d'Adam (sostre de la Capella Sixtina)
Déu i Adam s'estenen a través d'un alè d'aire; Miquel Àngel Buonarroti congela la creació en l'instant abans del contacte — el potencial humà, a punt d'encendre's al sostre sixtí.
Defineix la visió renaixentista del cos i de la dignitat humana.
#3
L'Escola d'Atenes
Rafael (Raffaello Sanzio) reuneix les ments de l'antiguitat sota un mateix sostre pintat — Plató i Aristòtil avancen al centre; la filosofia esdevé un gran escenari.
Defineix l'humanisme renaixentista en una sola imatge.
#4
El Judici Final
Un vòrtex de cossos gira al voltant d'un Crist sever; Miquel Àngel Buonarroti converteix el darrer judici en anatomia nua, terror i esperança al mur de l'altar de la Capella Sixtina.
Defineix l'escala i la potència visual de la Contrareforma.
#6
La Transfiguració
Dues escenes, un sol quadre: Crist resplendeix a la muntanya mentre, a sota, els apòstols lluiten per guarir un noi. L'última gran obra de Rafael (Raffaello Sanzio) uneix visió i necessitat.
És el darrer retaule i el més complex de Rafael (Raffaello Sanzio).
#7
Sant Jeroni al desert
Un Jeroni magre s'agenolla entre roques tallants, colpejant-se el pit amb una pedra; Leonardo da Vinci deixa la taula en cru, i s'hi veuen el dibuix i l'encaix del pensament.
És una rara taula devocional de Leonardo da Vinci.
#9
La disputació del Sant Sagrament
El cel i la terra s'apleguen al voltant de l'Eucaristia. A baix, sants i savis miren una custòdia radiant; a dalt, la Trinitat corona un arc d'or. Rafael (Raffaello Sanzio) converteix la teologia en una visió compartida de llum i ordre.
És una pedra angular del programa de la Segnatura de Rafael (Raffaello Sanzio).
#10
La sibil·la líbia
En girar-se per aixecar un llibre immens, la sibil·la líbia mostra la paradoxa preferida de Miquel Àngel Buonarroti: una profetessa construïda sobre un model masculí, amb músculs vius sota draps taronja i turquesa.
És un estudi suprem de l'anatomia en gir.
#11
La sibil·la de Delfos
Una profeta jove gira per escoltar, amb els llavis entreoberts mentre el turbant tremola en una brisa invisible. Miquel Àngel Buonarroti fa que l'atenció sigui física — posat, color i múscul de pedra retinguts just abans de parlar.
És un exemple excel·lent d'anatomia girada i equilibrada.
#12
La pesca miraculosa (tapís)
Crist guia la pesca de Pere mentre les xarxes s'omplen de peixos. El disseny de Rafael (Raffaello Sanzio), teixit a Brussel·les, converteix vent, aigua i fe en fil lluminós per a l'ostentació papal.
Va difondre el llenguatge de Rafael (Raffaello Sanzio) per Europa a través del tapís.
#14
Mare de Déu de Foligno
La Mare de Déu i l'Infant floten sobre un núvol mentre, a sota, un donant agenollat dona gràcies — un globus en flames colpeja una ciutat llunyana. Rafael (Raffaello Sanzio) transforma un vot privat en una devoció pública serena.
És un model renaixentista de la sacra conversazione.
#15
La temptació de Crist
Tres proves en un sol fresc: el diable tempta Crist al desert, al Temple i dalt d'una muntanya, mentre a sota un leprós guarit dona gràcies. Botticelli converteix la doctrina en un teatre clar i elegant.
És un plafó central del cicle sixtí anterior a Miquel Àngel Buonarroti.
#20
Mare de Déu i l'Infant en glòria amb sants
La Mare de Déu i l'Infant s'alcen en una llum veneciana càlida mentre els sants s'apleguen a sota. Ticià lliga el cel i la terra amb color, mirades i un silenci que sembla un alè.
Mostra el colorito venecià en plena maduresa.
#21
El càstig de Corè (la rebel·lió de Corè)
Botticelli comprimeix Nombres 16 en un escenari clar: els rebels desafien el sacerdoci; la terra s'obre i se'ls empassa; l'encens s'alça davant el santuari. Una arquitectura d'aire romà subratlla una lliçó serena — l'autoritat, ben exercida, protegeix el poble.
És un plafó clau del cicle sixtí anterior a Miquel Àngel Buonarroti.
#22
El Judici Final
Un fons d'or flameja mentre Crist, dins una màndorla, torna per jutjar. Àngels fan sonar trompetes; Miquel pesa les ànimes; els beneïts s'alcen i els condemnats cauen. Claredat tardomedieval i esglai, alhora.
És un model de la iconografia tardomedieval del Judici Final.
#24
Àngel tocant el llaüt
Un àngel en escorç s'inclina cap al nostre espai, amb rínxols que capturen la llum mentre els dits planen sobre les cordes. La perspectiva aèria de Melozzo fa visible la música i la fa lleugera.
És una lliçó primerenca i magistral d'escorç vist des de sota.
#25
Sixt IV nomena Bartolomeo Platina prefecte de la Biblioteca Vaticana
Un Papa entronitzat, cortesans a banda i banda, i un erudit agenollat que assenyala una inscripció. La perspectiva freda i els retrats de Melozzo enceten la història de la Biblioteca Vaticana.
És la imatge fundacional de la Biblioteca Vaticana.
#26
Pietat
La Pietat de Crivelli resplendeix com una icona joieria: la Mare de Déu sosté Crist sobre un fons d'or repussat, amb contorns esmolats i blaus freds que accentuen la pal·lidesa. El daurat en relleu i la línia fina converteixen el dol en preciositat, per a una pregària silenciosa i propera.
Combina de manera característica el gòtic tardà i el primer renaixement.
#27
Mare de Déu i l'Infant amb els sants Llorenç, Lluís de Tolosa, Herculà i Constanci
Una Mare de Déu serena reuneix els sants de Perusa sota un cel obert. La llum amable, les postures mesurades i el paisatge tranquil de Perugino converteixen la pregària en harmonia; les mirades es creuen suaument i l'espai respira, anticipant la visió primerenca de Rafael (Raffaello Sanzio).
És un prototip de l'harmonia umbriana que va influir Rafael (Raffaello Sanzio).
#28
Adoració dels Mags
L'Adoració de Vasari omple l'escena de color i moviment al voltant de l'Infant. Figures allargades travessen ruïnes antigues; els draps s'enrosquen, les mans indiquen, i les diagonals escenifiquen una arribada cortesana. L'elegància manierista converteix la devoció en una desfilada, pintada per l'home que va escriure la història de l'art renaixentista.
És un rar exemple vaticà de l'estil manierista de Vasari.
#29
La Mare de Déu de les cireres
Maria sosté l'Infant mentre ell ofereix un grapat de cireres — dolces i vermelles com l'amor. El color tendre, els contorns suaus i l'espiral de mirades de Barocci fan domèstica la doctrina, com una cambra càlida de llum on el sentiment guia i la fe el segueix.
És un pas clau cap a la tendresa i el color del barroc.
#48
Estela d'Hatshepsut i Tutmosis III
Un plafó ordenat de pedra calcària registra noms reials i elogis. Els cartutxos d'Hatshepsut i Tutmosis III apareixen junts, i el text invoca el favor diví i un govern estable amb jeroglífics nítids i poc profunds.
Enllaça dos governants clau de la dinastia XVIII d'Egipte.
#97
Dibuixos de la col·lecció Chigi
Fulls de taller a ploma, guix i rentat — caps, mans i estudis de drapejat fets amb rapidesa, que alimentaven les obres mestres de l'entorn de Rafael (Raffaello Sanzio).
Ofereix una mirada directa al procés de disseny de Rafael (Raffaello Sanzio) a través d'estudis de taller.
#102
La consagració diaconal de sant Llorenç
Sota una llotja renaixentista clara, el Papa Sixt II ordena Llorenç diaca — color pur, llum serena i ordre sagrat.
És una peça central del cicle de la Capella Niccolina: la síntesi de Fra Angelico entre devoció, perspectiva i color.
#103
Frescos de la vida de sant Pere Màrtir
Una coreografia tardorenaixentista de marcs d'estuc i frescos lluminosos narra la predicació, els miracles i el martiri del sant dominic en l'estil ràpid i elegant de Vasari.
És un exemple polit de fresc narratiu tardorenaixentista integrat amb una rica estructura d'estuc.