La temptació de Crist

Botticelli comprimeix un Evangeli en un sol escenari. A l'esquerra, el diable — disfressat de pelegrí — insta Crist a convertir pedres en pa. Al centre, tots dos són al capdamunt del Temple; a la dreta, els regnes del món s'obren des d'una muntanya. En primer terme, un sacerdot rep l'ofrena d'un leprós guarit, lligant la temptació amb la vida del culte. Pintat 1481–1482 amb arquitectura cristal·lina i colors suaus, l'escena pertany al primer cicle sixtí, anterior a Miquel Àngel Buonarroti, que posa en relació la Llei antiga i la Llei nova. Les línies són netes, els gestos llegibles i la moral és serena: el poder es pot refusar, i la gratitud segueix la gràcia.