La Mare de Déu de les cireres

Barocci porta el sagrat a casa. La Mare de Déu s'inclina cap a l'Infant, que allarga la mà amb un grapat de cireres; mirades i mans enllacen les figures en una espiral suau. Els colors resplendeixen — blaus freds, albercocs i roses — amb transicions plomoses que fan que la carn sembli viva. Pintada a finals del segle XVI, la tela mostra el do de Barocci per a la devoció íntima i una tècnica lluminosa, pont entre la calma de l'alt renaixement i el sentiment barroc. Les cireres són alhora dolçor i sacrifici — una fruita quotidiana carregada d'un sentit extraordinari.