La sibil·la líbia

Miquel Àngel Buonarroti coreografia un gir difícil. La sibil·la líbia s'alça del seient i pivota, amb un peu ben plantat i els dits que s'hi agafen, per fer girar un llibre pesant per damunt de l'espatlla. El drapejat s'enrosca com una flama al voltant d'un cos escultòric; uns assistents espien des de la cornisa del darrere. La força de la figura neix d'una torsió estudiada — espatlles i malucs giren en direccions contràries, un nus d'energia viu. Pintada al sostre de la Capella Sixtina entre 1508 i 1512, encarna la profecia feta matèria: el coneixement té pes, i la revelació exigeix força. El fresc mostra com Miquel Àngel Buonarroti construeix les dones amb la mateixa anatomia heroica que dona als homes, i després embolcalla les formes amb color i llum.