El Judici Final
Miquel Àngel Buonarroti reimagina la fi del temps com una tempesta de cossos. Crist domina el centre — amb un braç alçat en judici — mentre els sants s'hi atapeeixen, els salvats s'alcen a l'esquerra i els condemnats s'enfonsen a la dreta. Àngels trompeters esquinçen el cel, i Caront i Minos empenyen els reprovats cap avall. Pintat entre 1536 i 1541, el fresc va escandalitzar amb els seus nusos musculats i un drama implacable; més tard, Daniele da Volterra hi va afegir draperies per satisfer el decòrum. El mur es llegeix com marbre viu: els torsos es torcen, els gestos fulguren i l'emoció porta l'escena del terror a l'alleujament. No és una visió llunyana, sinó un balanç urgent — la humanitat atrapada a la frontissa entre la misericòrdia i la justícia.
Per què aquesta obra és important
- Defineix l'escala i la potència visual de la Contrareforma.
- És una fita en anatomia de figures i en dramatització.
En què fixar-se
- Fixeu-vos en la pell escorxada de sant Bartomeu — l'autoretrat de Miquel Àngel Buonarroti.
- Fixeu-vos en Caront i Minos conduint els condemnats (a baix a la dreta).
- Fixeu-vos en els àngels trompeters que encenen l'impuls central.
Curiositat
Les draperies afegides per Daniele da Volterra li van valer el malnom de «Il Braghettone».
Ofertes d'última hora
Troba les ofertes d'última hora més barates per visitar La Capella Sixtina i veure El Judici Final amb els teus propis ulls!
