El Davallament (El Davallament al sepulcre)

Caravaggio fa baixar la Passió a terra. Dos homes — un encorbat per l'esforç, l'altre agafant sota els genolls — abaixen Crist cap a una llosa de pedra que s'projecta cap a nosaltres com un altar. Maria Magdalena i la Mare de Déu s'hi acosten, mentre una figura de taronja alça els braços. La llum talla la carn des de la foscor; la paleta és sòbria, l'emoció, desprotegida. Pintada c. 1603–1604, la composició converteix l'espectador en testimoni a un pam de distància: la mà flonja gairebé frega la pedra, i el pes i el dolor es comparteixen entre els qui el sostenen. El seu clarobscur i la seva immediatesa física van marcar la pintura barroca arreu d'Europa, demostrant que la fe podia mostrar-se amb suor, ombra i tacte.