La creació d'Adam (sostre de la Capella Sixtina)

Miquel Àngel Buonarroti escenifica la creació com una energia sostinguda en una pausa. Adam reposa sobre la terra acabada de néixer, pesant i bell, mentre Déu avança impetuós per l'aire dins un mantell inflat, atapeït de figures. El drama viu en l'espai minúscul entre els dits: la vida és a punt de passar, però encara no ha estat donada. Les formes es llegeixen com escultura; el color esclata com un llamp sobre l'arrebossat. Pintat durant el projecte sixtí (1508–1512), aquest plafó es va convertir en l'emblema del sostre i en una abreviatura global del potencial humà. Fins i tot sense paraules, explica una història nítida — el poder es troba amb la possibilitat, i el primer alè de la humanitat espera en l'espai entre el toc.