Estàtua d'Osiris-Antínous
Antínous, el favorit de l'emperador Adrià, va morir ofegat al Nil l'any 130 dC i va ser divinitzat arreu de l'imperi. Aquesta estàtua fon el seu retrat juvenil amb Osiris, senyor de la mort i de la renovació, i fa servir la fórmula egípcia rígida i frontal per suggerir una divinitat atemporal. El gust romà per la imatgeria egiptitzant es troba amb la política imperial: un nou déu, promesa de renaixement, honorat en un estil ja antic. Tallada en granit resistent, les superfícies són tibants i fredes, i els trets són ideals més que individuals. L'obra és una prova de barreja cultural en l'època hadriànica i d'un memorial silenciós transformat en propaganda.
Per què aquesta obra és important
- És un exemple emblemàtic del culte a Antínous que fusiona retrat romà i religió egípcia.
- Documenta el sincretisme hadriànic i la política de la divinització després del 130 dC.
- És una rara escultura romana egiptitzant en granit i una peça d'estudi important.
En què fixar-se
- Fixeu-vos en el rostre juvenil d'Antínous sobre un cos rígid i frontal de déu egipci.
- Fixeu-vos en la postura momiforme i hieràtica, que s'imposa com a atemporal i divina.
- Fixeu-vos en el tocado egipci i les línies estilitzades de la perruca emmarcant el front.
- Fixeu-vos en el granit dens i polit, amb vores i plans nítids.
Curiositat
Després que Antínous s'ofegués al Nil l'any 130 dC, Adrià va fundar Antinoòpolis i en va estendre el culte.
Ofertes d'última hora
Troba les ofertes d'última hora més barates per visitar El Museu Gregorià Egipci i veure Estàtua d'Osiris-Antínous amb els teus propis ulls!
