Estàtua d'Atena i Marsias

Aquest marbre romà recrea un grup grec celebrat atribuït a Miró (mitjan segle V aC). La història: Atena va inventar la flauta doble (aulos), però la va llençar quan li inflava les galtes; Marsias, un sàtir dels boscos, es mou per apoderar-se de l'instrument — un gest que conduirà al seu concurs musical fatal amb Apol·lo. La composició és un diàleg d'oposats: el pas dret i vertical d'Atena, amb el casc i l'ègida com a senyals d'una saviesa mesurada, enfront del cos de Marsias, que es torça, pelut i amb orelles de cabra, i d'un impuls sobtat. L'espai on abans reposaven les flautes és tan important com les figures: concentra la mirada en la decisió i el desig. Claredat d'estil sever, contorns rítmics i advertiment moral s'uneixen en una lliçó compacta sobre destresa, orgull i conseqüència.