Sarcòfag pintat amb relleus policroms

Fet al segle III aC, aquest sarcòfag de terracota uneix escultura i pintura. Les figures es modelen en relleu poc profund — banquetejadors de la família, acompanyants mítics com Vanth o Charun, músics i portadors d'ofrenes — i després s'hi apliquen pigments minerals. Aquesta combinació permetia als tallers produir taüts narratius a escala humana, més lleugers que la pedra però duradors dins la tomba. Les escenes proclamen rang i pietat mentre guien el difunt pel món subterrani; les restes de vermell viu, negre i blanc mostren com de lluminós era, en origen, l'art funerari etrusc. La peça documenta una cultura situada entre mites grecs i creences itàliques, on el color no era només ornament, sinó part del missatge.