Michelangelo Buonarroti
Miquel Àngel Buonarroti va ser un escultor, pintor i arquitecte del renaixement, i la seva anatomia poderosa i el seu disseny grandiós van transformar l'art occidental. Als Museus Vaticans és sinònim de la Capella Sixtina — relats del sostre com La creació d'Adam, amb profetes i sibil·les — i del posterior El Judici Final, que converteix la doctrina en drama. Com a arquitecte de Sant Pere, va impulsar la gran cúpula de la basílica; aquí se'n conserva un model de fusta. El seu llegat uneix intensitat espiritual i visió escultòrica en pintura, pedra i espai.
Obres de Michelangelo Buonarroti
als Museus Vaticans
#1
La creació d'Adam (sostre de la Capella Sixtina)
Déu i Adam s'estenen a través d'un alè d'aire; Miquel Àngel Buonarroti congela la creació en l'instant abans del contacte — el potencial humà, a punt d'encendre's al sostre sixtí.
Defineix la visió renaixentista del cos i de la dignitat humana.
#4
El Judici Final
Un vòrtex de cossos gira al voltant d'un Crist sever; Miquel Àngel Buonarroti converteix el darrer judici en anatomia nua, terror i esperança al mur de l'altar de la Capella Sixtina.
Defineix l'escala i la potència visual de la Contrareforma.
#10
La sibil·la líbia
En girar-se per aixecar un llibre immens, la sibil·la líbia mostra la paradoxa preferida de Miquel Àngel Buonarroti: una profetessa construïda sobre un model masculí, amb músculs vius sota draps taronja i turquesa.
És un estudi suprem de l'anatomia en gir.
#11
La sibil·la de Delfos
Una profeta jove gira per escoltar, amb els llavis entreoberts mentre el turbant tremola en una brisa invisible. Miquel Àngel Buonarroti fa que l'atenció sigui física — posat, color i múscul de pedra retinguts just abans de parlar.
És un exemple excel·lent d'anatomia girada i equilibrada.
